콘텐츠로 바로가기

Guia de Arnau

Arnau

Guia de Arnau

Turisme
Catalunya posee una de las comarcas más puras y menos adulterada del Mediterráneo, el Alt Empordà. Un territorio escarpado y remodelado por la tramontana que, aquí, sopla fuerte, a veces es tan violento que parece volverte majareta, pero tras de sí deja cielos resplandecientes, nítidos y azules. Sus playas y calas son preciosas, algunas son sólo accesibles por el mar, los acantilados son de vértigo, y entre el mar y la montaña se asientan bonitos pueblos marineros y villas medievales. Admirar la costa desde el Port de la Selva a Cadaqués con parada obligada en el faro del Cap de Creus para caminar, por un sendero, que lleva directamente a la Cova de s’Infern. Una formación rocosa abierta por ambos lados, y moldeada por la erosión del agua, que ha conseguido crear una gran abertura entre el agua y el techo de piedra. Su nombre se debe al color rojizo que toma el agua a primeras horas del día, simulando una puerta al infierno.A dos kilómetros del Port de la Selva, este bonito pueblo está ligeramente en el interior por lo que se mantiene ajeno al turismo de playa. No es muy grande, tan sólo cuenta con 187 habitantes, aunque en verano es más concurrido. Posee un bonito patrimonio arquitectónico de casas antiguas hechas de losas de pizarra, cuyas puertas se pintan de colores rojos o azules. Un paseo entre sus calles tranquilas pasa por: las torres de vigilancia de los siglos XVI-XVII adosadas a edificios, la del Camp de l’Obra, de la plaza de la Constitució, del Carrer Estret, del Carrer Baix; a las afueras la iglesia románica de Sant Sebastià; un antiguo molino de aceite conocido como el Trull de Can Rubiés, y dos puentes que pasan sobre la riera. Un lugar tranquilo y refrescante.Este imponente monasterio es una maravilla del románico catalán. Se encuentra en una de las cimas de la sierra de Roda que domina toda la península del Cap de Creus. Se desconoce su origen, y no es hasta el año 945 cuando se considera un monasterio benedictino independiente. Este conjunto monacal es enorme y está formado por la iglesia, el campanario, las sacristías, las dependencias para vivir y el palacio del abad, todo se organiza alrededor del claustro. El elemento más importante del monumento es la iglesia, cuya nave central posee una riqueza decorativa y una grandiosidad excepcionales; también su alto campanario de 27 metros, con influencias lombardas es una maravilla. Se puede visitar por libre, pero merece la pena hacerlo con un guía. Algunas noches, durante el verano, tiene lugar la Nits de vins en las que se puede degustar vino de la zona en un entorno especial.Desde el monasterio se accede, tras una caminata, al castillo de Sant Salvador, una fortificación medieval situada en la cima de la montaña Sant Salvador, a 670 metros sobre el nivel del mar, el pico más alto de la sierra de Roda. El castillo del siglo IX era posesión de los condes de Empuries. Cuando su función defensiva ya no fue necesaria, pasó a manos de los monjes para vigilar la llegada de piratas. La mayor parte de lo que queda en la actualidad corresponde a una reconstrucción de finales del siglo XIII, pero merece la pena por ser uno de los mejores miradores de la Costa Brava.Una antigua barraca de pescadores, en Portlligat, se convirtió en la casa de Salvador Dalí entre 1930 y 1982. La barraca se fue ampliando hasta convertirse en un palacete, y hoy es un museo que ofrece una visión íntima del pintor y su mujer. Contiene una estructura laberíntica de pasillos estrechos, escaleras irregulares y cambios de nivel en la cual se puede visitar la biblioteca, el taller, el jardín y las dependencias privadas. Los espacios, llenos de infinidad de objetos y recuerdos del artista, son una visita de lo más surrealista.El Alt Empordà es una zona de tradición vinícola que se remonta a los tiempos de los romanos. Se producen buenos vinos, en particular un vino dulce elaborado con garnacha de esta tierra. ¿Dónde probarlo? En el Port de la Selva, en la Bodega Aurora (plaza de Pol Nadal i Mallol, 4), que está regentada por Salvador, un entusiasta del Empordà y de sus fantásticos caldos, de hecho es el único que tiene la representación de todos ellos en su tienda. Frente al mar, en un rincón tranquilo, este pequeño local ofrece lo mejor de la tierra. "La Vanguardia"
Alt Empordà
Catalunya posee una de las comarcas más puras y menos adulterada del Mediterráneo, el Alt Empordà. Un territorio escarpado y remodelado por la tramontana que, aquí, sopla fuerte, a veces es tan violento que parece volverte majareta, pero tras de sí deja cielos resplandecientes, nítidos y azules. Sus playas y calas son preciosas, algunas son sólo accesibles por el mar, los acantilados son de vértigo, y entre el mar y la montaña se asientan bonitos pueblos marineros y villas medievales. Admirar la costa desde el Port de la Selva a Cadaqués con parada obligada en el faro del Cap de Creus para caminar, por un sendero, que lleva directamente a la Cova de s’Infern. Una formación rocosa abierta por ambos lados, y moldeada por la erosión del agua, que ha conseguido crear una gran abertura entre el agua y el techo de piedra. Su nombre se debe al color rojizo que toma el agua a primeras horas del día, simulando una puerta al infierno.A dos kilómetros del Port de la Selva, este bonito pueblo está ligeramente en el interior por lo que se mantiene ajeno al turismo de playa. No es muy grande, tan sólo cuenta con 187 habitantes, aunque en verano es más concurrido. Posee un bonito patrimonio arquitectónico de casas antiguas hechas de losas de pizarra, cuyas puertas se pintan de colores rojos o azules. Un paseo entre sus calles tranquilas pasa por: las torres de vigilancia de los siglos XVI-XVII adosadas a edificios, la del Camp de l’Obra, de la plaza de la Constitució, del Carrer Estret, del Carrer Baix; a las afueras la iglesia románica de Sant Sebastià; un antiguo molino de aceite conocido como el Trull de Can Rubiés, y dos puentes que pasan sobre la riera. Un lugar tranquilo y refrescante.Este imponente monasterio es una maravilla del románico catalán. Se encuentra en una de las cimas de la sierra de Roda que domina toda la península del Cap de Creus. Se desconoce su origen, y no es hasta el año 945 cuando se considera un monasterio benedictino independiente. Este conjunto monacal es enorme y está formado por la iglesia, el campanario, las sacristías, las dependencias para vivir y el palacio del abad, todo se organiza alrededor del claustro. El elemento más importante del monumento es la iglesia, cuya nave central posee una riqueza decorativa y una grandiosidad excepcionales; también su alto campanario de 27 metros, con influencias lombardas es una maravilla. Se puede visitar por libre, pero merece la pena hacerlo con un guía. Algunas noches, durante el verano, tiene lugar la Nits de vins en las que se puede degustar vino de la zona en un entorno especial.Desde el monasterio se accede, tras una caminata, al castillo de Sant Salvador, una fortificación medieval situada en la cima de la montaña Sant Salvador, a 670 metros sobre el nivel del mar, el pico más alto de la sierra de Roda. El castillo del siglo IX era posesión de los condes de Empuries. Cuando su función defensiva ya no fue necesaria, pasó a manos de los monjes para vigilar la llegada de piratas. La mayor parte de lo que queda en la actualidad corresponde a una reconstrucción de finales del siglo XIII, pero merece la pena por ser uno de los mejores miradores de la Costa Brava.Una antigua barraca de pescadores, en Portlligat, se convirtió en la casa de Salvador Dalí entre 1930 y 1982. La barraca se fue ampliando hasta convertirse en un palacete, y hoy es un museo que ofrece una visión íntima del pintor y su mujer. Contiene una estructura laberíntica de pasillos estrechos, escaleras irregulares y cambios de nivel en la cual se puede visitar la biblioteca, el taller, el jardín y las dependencias privadas. Los espacios, llenos de infinidad de objetos y recuerdos del artista, son una visita de lo más surrealista.El Alt Empordà es una zona de tradición vinícola que se remonta a los tiempos de los romanos. Se producen buenos vinos, en particular un vino dulce elaborado con garnacha de esta tierra. ¿Dónde probarlo? En el Port de la Selva, en la Bodega Aurora (plaza de Pol Nadal i Mallol, 4), que está regentada por Salvador, un entusiasta del Empordà y de sus fantásticos caldos, de hecho es el único que tiene la representación de todos ellos en su tienda. Frente al mar, en un rincón tranquilo, este pequeño local ofrece lo mejor de la tierra. "La Vanguardia"
198
명의 현지인이 추천하는 곳
달리 극장 - 박물관
5 Plaça Gala i Salvador Dalí
198
명의 현지인이 추천하는 곳
20
명의 현지인이 추천하는 곳
Toy museum of Catalonia
1 Carrer de Sant Pere
20
명의 현지인이 추천하는 곳
21
명의 현지인이 추천하는 곳
Castell de Sant Ferran
21
명의 현지인이 추천하는 곳
14
명의 현지인이 추천하는 곳
Peralada Castle
14
명의 현지인이 추천하는 곳
Castell de Requesens
s/n Camino a Requesens
6
명의 현지인이 추천하는 곳
Llançà
6
명의 현지인이 추천하는 곳
22
명의 현지인이 추천하는 곳
Roses
22
명의 현지인이 추천하는 곳
135
명의 현지인이 추천하는 곳
Cadaqués
135
명의 현지인이 추천하는 곳
59
명의 현지인이 추천하는 곳
Monasterio de Sant Pere de Rodes
s/n Camí del Monestir
59
명의 현지인이 추천하는 곳
Observatori Astronòmic Albanyà
Gastronomia
La Vinyeta
Cavas Castillo de Perelada S.A.
1 Plaça del Carme
Bon restaurant i bona relació qualitat/preu. https://www.hotelfigueresparc.com/
Hotel Figueres Parc
Bon restaurant i bona relació qualitat/preu. https://www.hotelfigueresparc.com/
Bon restaurant amb cuina d'autor que utilitza producte de la zona. https://mas-moli-peralada.business.site/
Mas Molí Peralada
n Carretera de Peralada
Bon restaurant amb cuina d'autor que utilitza producte de la zona. https://mas-moli-peralada.business.site/
Cuina casolana https://www.trull-boadella.com/
El Trull d'en Francesc
1 Placeta de l'Oli
Cuina casolana https://www.trull-boadella.com/
Restaurant del xef Paco Pérez. És el xef català amb més estrelles Michelin: cinc en total. Miramar, el seu centre neuràlgic i port base, ostenta 2. Les mateixes que Enoteca, a l’hotel Arts de Barcelona. I a Berlín, dirigeix el restaurant Cinco de l’hotel Das Stue, amb una estrella. https://www.restaurantmiramar.com/
10
명의 현지인이 추천하는 곳
Miramar
7 Passeig Marítim
10
명의 현지인이 추천하는 곳
Restaurant del xef Paco Pérez. És el xef català amb més estrelles Michelin: cinc en total. Miramar, el seu centre neuràlgic i port base, ostenta 2. Les mateixes que Enoteca, a l’hotel Arts de Barcelona. I a Berlín, dirigeix el restaurant Cinco de l’hotel Das Stue, amb una estrella. https://www.restaurantmiramar.com/
Molt bona cuina i tracte inmillorable.
Mesón Asador
4 Pujada del Castell
Molt bona cuina i tracte inmillorable.
Cultura
Empúries és l’únic jaciment arqueològic de la península Ibèrica on conviuen les restes d’una ciutat grega –l’enclavament colonial d’Empòrion- amb les restes d’una ciutat romana -l'antiga Emporiae- creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d’un campament militar romà instal·lat durant el segle anterior. Ciutat grega Durant la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs procedents de Focea fundaren i s’establiren sobre un petit promontori estratègicament situat a l’extrem sud del golf de Roses, la Palaia Polis. Un promontori, a més, ocupat ja des del bronze final i la primera edat del ferro per una població indígena que havia mantingut contactes amb el comerç fenici. Poc temps més tard de l’establiment grec a la Palaia Polis, els emporitans crearen un nou nucli urbà immediatament al sud de la badia natural, garantint el control de les instal·lacions portuàries. Aquest nou assentament, ubicat a l’est d’una de les elevacions que s’aixecaven a l’entorn de les maresmes que delimitaven l’antiga línea de costa -la “terra ferma” d’Estrabó- és el que es coneix amb el nom de “Neàpolis” (ciutat nova), denominació atorgada per J. Puig i Cadafalch. La ciutat grega d’Emporion, amb els nuclis de la Palaia Polis i de la Neàpolis, va desenvolupar la seva activitat urbana d’ençà el segle VI aC fins a la presència romana l’any 218 aC, quan el port emporità és utilitzat com a punt d’entrada a la península per a les tropes romanes en la seva lluita contra l’exèrcit cartaginès. Ciutat romana El 195 aC, Marc Porci Cató instal·là un campament militar a Empúries que fou l'embrió d'una nova ciutat, creada a principis del segle I aC. En època de l'emperador August, les ciutats grega i romana es van unir física i jurídicament sota el nom de Municipium Emporiae (darrer quart del segle I aC). Mentres que Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) i altres ciutats romanes de la Península adquirien cada cop més importància, Emporiae la perdia progressivament. A la segona meitat del segle III dC, tota la ciutat romana i el sector de la Neàpolis eren ja abandonats, i la població es va concentrar a Sant Martí d'Empúries. Aquesta ciutat fou seu episcopal durant tota l'Antiguitat Tardana i els seus habitants utilitzaven com a cementiri l'àrea nord de la Neàpolis, on trobem les restes d'una capella funerària. Després de la invasió àrab i de la recuperació franca (s. VIII), Empúries fou capital del comtat carolingi d'Empúries i posteriorment capital del comtat medieval d'Empúries fins el segle XI, moment en què el comte trasllada la capital a Castelló. A partir d'aquell moment, Empúries es convertí en un petit nucli de pescadors que el segle XVI funden la vila de l'Escala. Moll hel.lenístic del port de les antigues ciutats grega i romana d’Empúries, en força bon estat de conservació. Es va construir el segle I a.C. i actualment està situat en un dels extrems de la platja del Moll Grec. Moll Grec. Majestuós, amb dos mil anys d’història entre les seves roques, aquest moll recorda als banyistes que aquesta va ser la porta d’entrada de les civilitzacions grega i romana a la península Ibèrica. Sota l’aigua que l’envolta, s'hi conserven encara velles estructures d’aquest important antic port, bona part del qual va quedar colgat per la terra amb el pas dels segles.
32
명의 현지인이 추천하는 곳
Empúries
32
명의 현지인이 추천하는 곳
Empúries és l’únic jaciment arqueològic de la península Ibèrica on conviuen les restes d’una ciutat grega –l’enclavament colonial d’Empòrion- amb les restes d’una ciutat romana -l'antiga Emporiae- creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d’un campament militar romà instal·lat durant el segle anterior. Ciutat grega Durant la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs procedents de Focea fundaren i s’establiren sobre un petit promontori estratègicament situat a l’extrem sud del golf de Roses, la Palaia Polis. Un promontori, a més, ocupat ja des del bronze final i la primera edat del ferro per una població indígena que havia mantingut contactes amb el comerç fenici. Poc temps més tard de l’establiment grec a la Palaia Polis, els emporitans crearen un nou nucli urbà immediatament al sud de la badia natural, garantint el control de les instal·lacions portuàries. Aquest nou assentament, ubicat a l’est d’una de les elevacions que s’aixecaven a l’entorn de les maresmes que delimitaven l’antiga línea de costa -la “terra ferma” d’Estrabó- és el que es coneix amb el nom de “Neàpolis” (ciutat nova), denominació atorgada per J. Puig i Cadafalch. La ciutat grega d’Emporion, amb els nuclis de la Palaia Polis i de la Neàpolis, va desenvolupar la seva activitat urbana d’ençà el segle VI aC fins a la presència romana l’any 218 aC, quan el port emporità és utilitzat com a punt d’entrada a la península per a les tropes romanes en la seva lluita contra l’exèrcit cartaginès. Ciutat romana El 195 aC, Marc Porci Cató instal·là un campament militar a Empúries que fou l'embrió d'una nova ciutat, creada a principis del segle I aC. En època de l'emperador August, les ciutats grega i romana es van unir física i jurídicament sota el nom de Municipium Emporiae (darrer quart del segle I aC). Mentres que Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) i altres ciutats romanes de la Península adquirien cada cop més importància, Emporiae la perdia progressivament. A la segona meitat del segle III dC, tota la ciutat romana i el sector de la Neàpolis eren ja abandonats, i la població es va concentrar a Sant Martí d'Empúries. Aquesta ciutat fou seu episcopal durant tota l'Antiguitat Tardana i els seus habitants utilitzaven com a cementiri l'àrea nord de la Neàpolis, on trobem les restes d'una capella funerària. Després de la invasió àrab i de la recuperació franca (s. VIII), Empúries fou capital del comtat carolingi d'Empúries i posteriorment capital del comtat medieval d'Empúries fins el segle XI, moment en què el comte trasllada la capital a Castelló. A partir d'aquell moment, Empúries es convertí en un petit nucli de pescadors que el segle XVI funden la vila de l'Escala. Moll hel.lenístic del port de les antigues ciutats grega i romana d’Empúries, en força bon estat de conservació. Es va construir el segle I a.C. i actualment està situat en un dels extrems de la platja del Moll Grec. Moll Grec. Majestuós, amb dos mil anys d’història entre les seves roques, aquest moll recorda als banyistes que aquesta va ser la porta d’entrada de les civilitzacions grega i romana a la península Ibèrica. Sota l’aigua que l’envolta, s'hi conserven encara velles estructures d’aquest important antic port, bona part del qual va quedar colgat per la terra amb el pas dels segles.
18
명의 현지인이 추천하는 곳
Castelló d'Empúries
18
명의 현지인이 추천하는 곳
El naixement de la canònica de Santa Maria de Vilabertran és un símbol del moviment de reforma de finals del segle XI que lluitava contra les imposicions nobiliàries en els nomenaments eclesiàstics. Amb aquest posicionament, el clergue Pere Rigau va aconseguir aplegar una comunitat de capellans que vivien a la casa annexa de l’església de Santa Maria de Vilabertran. Al 1080 van fundar un monestir que seguiria la regla de Sant Agustí en unes terres donades per famílies de la zona. Avui aquesta es considera una de les primeres comunitats de clergues agustinians de Catalunya que, a més, ha deixat com a llegat un dels exemples més ben conservats de l’arquitectura canònica medieval. El conjunt arquitectònic, construït entre els segles XII i XIII, estava format inicialment per un claustre central que comunicava amb les dependències monacals i l’església. Aquesta és l’element més destacat, especialment la creu processional del seu interior, considerada la peça d’orfebreria gòtica més gran de Catalunya. Posteriorment es va ampliar la canònica amb la capella funerària dels Rocabertí (segle XIV), el palau abacial (segle XV) i el pati emmurallat (segle XVIII) que recollia les dependències externes del recinte de clausura
Santa Maria de Vilabertran
4 Carrer de l'Abat Rigau
El naixement de la canònica de Santa Maria de Vilabertran és un símbol del moviment de reforma de finals del segle XI que lluitava contra les imposicions nobiliàries en els nomenaments eclesiàstics. Amb aquest posicionament, el clergue Pere Rigau va aconseguir aplegar una comunitat de capellans que vivien a la casa annexa de l’església de Santa Maria de Vilabertran. Al 1080 van fundar un monestir que seguiria la regla de Sant Agustí en unes terres donades per famílies de la zona. Avui aquesta es considera una de les primeres comunitats de clergues agustinians de Catalunya que, a més, ha deixat com a llegat un dels exemples més ben conservats de l’arquitectura canònica medieval. El conjunt arquitectònic, construït entre els segles XII i XIII, estava format inicialment per un claustre central que comunicava amb les dependències monacals i l’església. Aquesta és l’element més destacat, especialment la creu processional del seu interior, considerada la peça d’orfebreria gòtica més gran de Catalunya. Posteriorment es va ampliar la canònica amb la capella funerària dels Rocabertí (segle XIV), el palau abacial (segle XV) i el pati emmurallat (segle XVIII) que recollia les dependències externes del recinte de clausura
Schubertíada L’origen de les Schubertíades es troben en vida de Franz Schubert, quan un grup d’amics integrat per músics, pintors, poetes i melòmans es reunien a Viena per a conèixer i gaudir de les obres de Schubert i altres compositors del moment. Organitzaven també excursions pels boscos i compartien llargues sessions de lectura, on comentaven les obres de grans poetes com Goethe, Heine i Schlegel. Després de la mort de Schubert als 31 anys d’edat, els seus amics van conservar el costum de les Schubertíades, però amb el pas dels anys només es celebraven dos cops l’any, per commemorar el dia del naixement i la mort de l’artista. Als anys 70 del segle XX es varen reiniciar aquestes trobades en el poble vienès de Hohenehms amb molt èxit. A partir d’aquí, la idea s’ha anat estenent per diversos països fins arribar a l’Estat Espanyol de la mà de Joventuts Musicals de Figueres. L’any 1992, l’entitat Joventuts Musicals de Figueres va decidir organitzar per primer cop a l’estat una Schubertíada, en el marc del Festival Internacional de Música que s’havia celebrat els últims anys a Vilabertran. Així doncs cada any es programen 8 concerts on destaquen els recitals de lied, gènere del qual Franz Schubert n’és el mestre, els de música de cambra i els recitals de piano. També es programen obres d’altres compositors, especialment dels seus contemporanis, com ja es feia a les Schubertíades originals i la música orquestral i religiosa també hi tenen cabuda. L’objectiu de les programacions de les Schubertíades pretén rememorar l’atmosfera que es devia crear en aquelles primeres reunions d’amics al voltant d’un conjunt de concerts i un repertori musical molt adequat en la intimitat de l’església romànica de La Canònica de Santa Maria de Vilabertran.
Schubertíada de Vilabertran
125 Rambla de Catalunya
Schubertíada L’origen de les Schubertíades es troben en vida de Franz Schubert, quan un grup d’amics integrat per músics, pintors, poetes i melòmans es reunien a Viena per a conèixer i gaudir de les obres de Schubert i altres compositors del moment. Organitzaven també excursions pels boscos i compartien llargues sessions de lectura, on comentaven les obres de grans poetes com Goethe, Heine i Schlegel. Després de la mort de Schubert als 31 anys d’edat, els seus amics van conservar el costum de les Schubertíades, però amb el pas dels anys només es celebraven dos cops l’any, per commemorar el dia del naixement i la mort de l’artista. Als anys 70 del segle XX es varen reiniciar aquestes trobades en el poble vienès de Hohenehms amb molt èxit. A partir d’aquí, la idea s’ha anat estenent per diversos països fins arribar a l’Estat Espanyol de la mà de Joventuts Musicals de Figueres. L’any 1992, l’entitat Joventuts Musicals de Figueres va decidir organitzar per primer cop a l’estat una Schubertíada, en el marc del Festival Internacional de Música que s’havia celebrat els últims anys a Vilabertran. Així doncs cada any es programen 8 concerts on destaquen els recitals de lied, gènere del qual Franz Schubert n’és el mestre, els de música de cambra i els recitals de piano. També es programen obres d’altres compositors, especialment dels seus contemporanis, com ja es feia a les Schubertíades originals i la música orquestral i religiosa també hi tenen cabuda. L’objectiu de les programacions de les Schubertíades pretén rememorar l’atmosfera que es devia crear en aquelles primeres reunions d’amics al voltant d’un conjunt de concerts i un repertori musical molt adequat en la intimitat de l’església romànica de La Canònica de Santa Maria de Vilabertran.
El 9 d´agost de 1915, l´empresari figuerenc Pau Pagès va sol·licitar a l´Ajuntament de Figueres l´autorització per construir un teatre-cinema a l´Horta de Gayolà, avui plaça de Josep Pla, amb l’objectiu de fer-hi "representaciones tanto teatrales como cinematográficas". Amb una capacitat per a 1.784 espectadors, naixia per fer la competència a la Sala Edison (1.300 localitats) i a un Teatre Principal (avui Teatre-Museu Dalí) ja en declivi. El Jardí s´inaugurà el 29 d´abril de 1916, durant les Fires i Festes de la Santa Creu, i la premsa de l´època se’n va fer ressò amb aquestes paraules: "Queda fora de dubte que l´inauguració del Gran Teatre construit per el senyor Pagés en l´Horta de´n Gayolá, ha sigut lo mes sortint d´aquestes festes. El public ha correspost omplint aquella gran sala que, segons ens han dit, dona l´impresió d´un teatre de gran ciutat".
Teatre Municipal El Jardí
s/n Plaça Josep Pla
El 9 d´agost de 1915, l´empresari figuerenc Pau Pagès va sol·licitar a l´Ajuntament de Figueres l´autorització per construir un teatre-cinema a l´Horta de Gayolà, avui plaça de Josep Pla, amb l’objectiu de fer-hi "representaciones tanto teatrales como cinematográficas". Amb una capacitat per a 1.784 espectadors, naixia per fer la competència a la Sala Edison (1.300 localitats) i a un Teatre Principal (avui Teatre-Museu Dalí) ja en declivi. El Jardí s´inaugurà el 29 d´abril de 1916, durant les Fires i Festes de la Santa Creu, i la premsa de l´època se’n va fer ressò amb aquestes paraules: "Queda fora de dubte que l´inauguració del Gran Teatre construit per el senyor Pagés en l´Horta de´n Gayolá, ha sigut lo mes sortint d´aquestes festes. El public ha correspost omplint aquella gran sala que, segons ens han dit, dona l´impresió d´un teatre de gran ciutat".
El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, fou construït sobre les restes de l'antic teatre de Figueres, i forma part del triangle dalinià empordanès junt amb el Castell Gala Dalí de Púbol i la Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat, tots gestionats per la Fundació Gala-Salvador Dalí
198
명의 현지인이 추천하는 곳
달리 극장 - 박물관
5 Plaça Gala i Salvador Dalí
198
명의 현지인이 추천하는 곳
El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, fou construït sobre les restes de l'antic teatre de Figueres, i forma part del triangle dalinià empordanès junt amb el Castell Gala Dalí de Púbol i la Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat, tots gestionats per la Fundació Gala-Salvador Dalí